"Creiem en la transparència
Volem que tot ciutadà tingui dret a accedir a qualsevol informació, dades i documentació generada per projectes pagats amb diner públic, sempre respectant la protecció de dades personals.
(...)
Democràcia directa: la sobirania resideix en el poble, per aquest motiu creiem que el poble té dret a decidir en tot allò que afecti la seva vida, ja siguin lleis o decisions del parlament. (...)
S’ha de facilitar la utilització de certificats digitals personals, del DNI electrònic, etc., per facilitar les tasques administratives l’administració i per fomentar la participació telemàtica.
S’ha d’implantar l’article 58 (Plataforma Única) de la Llei 4/2010 de Consultes Populars: “El Govern ha de posar a disposició dels ens locals una plataforma tecnològica comuna que permeti la implantació homogènia del sistema de vot electrònic”.
La cultura és un dret
Volem fomentar la cultura lliure:
cedir espais per a la promoció cultural
subvencionar la creació
impulsar la difusió
(...) Els autors han d’estar protegits i han de poder decidir per ells, sense coaccions i en cada moment, que es fa amb la seva obra.
Com a màxim, als 25 anys, tota obra intel·lectual i similar passarà a domini públic.
Fomentar la creació d’ens de gestió col·lectiva de drets d’autor, públics o privats, així com l’autogestió dels drets per part dels autors per tal d’evitar els monopolis abusius.
Suprimir els cànons culturals.
Fer auditories dels comptes de les entitats de gestió per saber exactament com es gasten els diners dels ciutadans.
Necessitem un bon sistema educatiu
Volem assegurar que les decisions preses en la Llei d’Educació Catalana siguin consensuades amb tots els col·lectius afectats: docents, estudiants, AMPA…
(...) La vida no ha de ser un negoci
(...)
Creiem necessari crear una llei que permeti la suspensió temporal de patents sobre medicaments o materials tècnics en cas de situacions d’emergència greus, on perillin vides humanes.
S’ha d’utilitzar molt més els medicaments genèrics,impulsant el seu ús des dels diferents àmbits implicats. Fomentar el coneixement de la igualtat dels efectes entre els medicaments genèrics i els de marca registrada.
Garantim el lliure accés a les Tecnologies de la informació i la comunicació
Exigim l’ utilització de protocols lliures i formats de fitxer oberts de manera obligatòria per l’administració pública.
Defensem l’utilització de programari lliure i de font oberta de manera preferent, comptar-ho com a valor afegit en cas de concursos i licitacions.
(...)
Les operadores d’Internet no podran utilitzar la seva posició predominant per afavorir o perjudicar a tercers. Tampoc es podrà filtrar cap dels usos legals que facin els internautes.
Que el Govern de Catalunya faciliti a tots els ciutadans els costos de la renovació immediata del DNI per un DNI electrònic i el lector corresponent (compatible amb estàndards oberts i programari lliure).
Que s’autoritzi a les xarxes wifi lliures a emprar els espais públics per a desplegar la seva infraestructura d’ús no comercial.
Que es crei un registre de freqüències per tal que tant les persones, com les petites empreses i les associacions puguin demanar, temporalment o no, l’ús de freqüències lliures per a ús experimental o social.
Defensem els teus drets"
(...) La resta en : http://pirata.cat/
http://www.facebook.com/pirata.cat
diumenge, 21 de novembre del 2010
J.S. Bach Cantata 106 "Actus Tragicus"
Sin entrar en el debate acerca de su origen, la cantata[1] BWV 106, conocida también como Actus tragicus, fue escrita para el servicio fúnebre religioso[2]. Parece ser que el texto podría estar elaborado por el propio Bach. Esta cantata constituye para muchos la primera obra maestra de Bach. Con unos medios vocales e instrumentales sencillos proporciona en cambio una emoción muy intensa. Es una triste y, al mismo tiempo, en ocasiones exultante descripción de la muerte. La cantata es un pequeño mundo en el que se mezclan la palabra divina, la fe, el dolor, la muerte y la esperanza humana.
La obra empieza con una sonatina doliente a cargo de las flautas de pico, violas de gamba y continuo, que parece anunciar el drama de la muerte.
El coro solemne y resignado ante la muerte (Dios es quien fija nuestra hora). Luego de una fuga violenta, la música culmina con las palabras In ihm sterben wir, desarrolladas en un pasaje lento. Después el aria[3] del tenor nos recuerda lo efímera que es la vida y el bajo nos impele (vivace) a poner en orden nuestros asuntos. Sigue la gran fuga coral en notas graves para tenores, contraltos y bajos que empieza diciendo: Es ist der alte Bund... "Tú debes morir".
A esta tremenda advertencia que es el centro de la composición, las sopranos responden con una llamada cristalina al Herr Jesu, que nos recuerdan la victoria de Jesús sobre la muerte mientras flautas y violas desarrollan la melodía del coral Ich hab mein Sach Gott heimgestellt (He confiado mi causa a Dios). Después de esto, la composición está resumida en frases cada vez más cortas y repetitivas (con melismas sobre "sterben" (morir)) y combinados con el solo de soprano ("Ja, ja, Herr Jesu, Komm"), lo que lleva a un clímax de intensidad increíble.
El tercer movimiento es un dúo de contralto y bajo. El aria de contralto recuerda las últimas palabras de Jesús en la cruz. La muerte convertida en una transición hacia el paraíso. La esperanza venciendo a la muerte.
El coro que cierra la cantata comienza tranquilo, expresando sentimientos de esperanza y serenidad, con buen eco instrumental después de cada línea, y concluye con una enérgica fuga, alabando a la Trinidad.
A pesar de lo expuesto anteriormente la cantata y el resto de las obras de Bach se pueden disfrutar plenamente haciendo abstracción de sus motivaciones originales[4], religiosas, o de cualquier otro tipo.
[1] Antes del Bach la mayor parte de la música era cantada, pero con la difusión de los instrumentos aumentaron las composiciones para éstos ( sonata, da sonare, para tocar) y por lo tanto empezó a precisarse con un nombre exclusivo la música que era sólo para cantar, para las voces humanas (da cantare). Más adelante el término “cantata” empezó a designar composiciones muy diversas.
[2] Algunos biógrafos, entre ellos Pitrou, aseguran que fue compuesta en 1711, durante su segunda estancia en Weimar. Por entonces, Bach estaba al servicio de] duque reinante Wilhelm Ernst. Para otros Bach compuso esta cantata en Mühlhuasen en 1707, probablemente para el entierro de su tío Tobias Lämmerhirt.
[4] La mundana preocupación por el ascenso social y la mejora económica, como han señalado algunos críticos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)